Canto jo i la muntanya balla

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domenec, el pages poeta. Despres, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les histories de les quatre dones penjades per bruixes. La Sio, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari alla dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitos, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla es una novel·la en que prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, nuvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Mollo. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, mes enlla de la llegenda, guarda la memoria de segles de lluita per la supervivencia, de persecucions guiades per la ignorancia i el fanatisme, de guerres fratricides, pero que encarna tambe una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fertil per deixar anar la imaginacio i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar histories. Un lloc, potser, per comencar de nou; un lloc per a una certa redempcio.